No va de roba de llana ni del misteriós punt ‘G’. Va del tema clàssic de tota conversa en grup mixta, les diferències entre homes i dones: Que qui són més intel·ligents, que si més forts i resilients (nova paraula de moda), que més competitius i violents o més cooperatius i solidaris, que qui més sensible als estats d’ànims i compassió, que qui més de llengües o de mapes, que qui més complicats o simples i un llarg etcètera.
Es treuen molts arguments cientifistes, es fa referències a multituds d’estudis estadístics, d’experimentació científica, de recerca antropològica, de comparació amb el món animal. Per a mi no tenen gaire validesa quan l’investigador, el jutge i l’interessat és la mateixa persona. De principi, tots som igual de tontos: naixem amb la més completa incertesa, amb necessitat de patrons i d’identitat que ens expliquí què punyeta fem en aquest món, de què va, com comencem i què s’espera que fem. Això ens ho aporta uns pares amb l’estreta complicitat i monitorització d’un entorn social amb mil·lennis de tradició. Només això desmunta les enquestes, estadístiques i moltes investigacions de camp antropològiques perquè experimenten amb material condicionat i contaminat.
Un curt vídeo imperdible d’investigació antropològica ben feta amb resultat sorprenent al final:
Curiosos són els exemples del món animal, tan superiors que ens hi sentim i tan que ens hi volem semblar quan ens interessa. L’humà és humà perquè aconsegueix supeditar la predestinació animal en tots els aspectes. Ens omplim la boca de la paraula ‘llibertat’ però utilitzem exemples animals per donar raó als nostres interessats arguments. Són els creadors d’essers semivius com els ordinadors esclaus dels més baixos instints animals?
És clar que hi ha diferències físiques, els homes més robustos i forts, les dones menys. Segurament associat a l’esforç intern que requereix parir, al ser mamífers, que obligava als homes a un esforç extern per proveir aliment i defensa. Però l’avanç tecnològic ha suprimit aquesta diferència, ja no cal força, ara cal ment i inventiva per a que la tecnologia treballi per tots.
Ah! Les diferències mentals, neuròlegs a l’atac de la cerca de la diferència funcional del cervell. No diuen que és tan plàstic? Que canvia constantment? No pot ser que la contaminació dels patrons educacionals de conducta social es mostri també en el mapa cerebral que diuen diferent en homes i dones? També deien que el cervell d’Einstein era diferent, potser Einstein era d’un sexe que encara desconeixem?
I què que ho siguin de diferents! També ho és un PC de un APPLE, fan el mateix i competeixen per a fer el mateix, a la que un fa una cosa diferent l’altre corre a emular-lo. Diuen que un es penja més que l’altre o que tenen més virus…..sempre et pots passar a LINUX. Ah! Potser els robots que crearem els humans, com els farem semblants a nosaltres, un sexe serà sistema PC i l’altre APPLE, per allò de la poma, Adam i Eva. Ai, quin xist! Ho heu entès? Apple = Poma.
Sembla una competició per guanyar-se la diferència, sembla que l’important és ser diferent. Serà per sentir-se millor als de l’altra banda? Serà per sentir-se pertanyent a un col·lectiu? Per tenir clar com ‘sembla’ que haig de ser? Serà per necessitat de simplificar conceptes de les sempre complicades relacions refugiant-se amb el concurs dels que creiem del propi bàndol? Em sembla que és una barreja de tot això.
No són pocs els que no són capaços de veure el món més enllà d’una pronunciada separació entre sexes, on el joc de la seducció i de la recerca de l’admiració de l’altre són el seu motor de vida. Necessiten dir-se ‘quant home’ o ‘quant dona que sóc’ i trobar la confirmació entre els membres de l’equip contrari. És una reducció simplificadora de l’existència en la que els gays no tenen cabuda; curiós és observar que aquests tipus de persona no accepten amb facilitat la seva existència i els cataloguen de malalts.
Per a mi el problema és d’ambició interna, de personalitat: Quina necessitat tenim de marcar les diferències? Perquè no podem triar esforçar-nos en ser el millor de tot? Perquè no podem decidir per cadascú de nosaltres i triar millorar la persona que ja som independentment del sexe?
Proclamar les diferències sempre significa dir-se: ‘Jo sóc del grup dels millors’. Aposto per ser més internament ambiciós: ‘Jo vull el millor de tots els grups’. Si tots féssim així, les diferències acabarien desapareixent, així com els grups, i ja no ens importaria el gènere sinó la persona.
Per aquells tan cientifistes que tan creuen en les molt precipitades conclusions de la neurociència: Em podeu explicar com està distribuït un cervell d’homosexual o lesbiana?
Punt final al gènere.
StarabsiD 