Als fans de “El Secreto” i La Llei de l’Atracció us faig la proposta de fer un enviament massiu d’aquest llibre als treballadors del tèxtil a Bangladesh, aquells que no cobren més de 28 € al mes i que uns centenars han mort sepultats per les naus mal construïdes. Alguns d’ells en edat escolar
Com farà efecte i aconseguiran atraure l’energia per acometre el seu somni, haurem de preveure que la roba ens sortirà més cara, doncs les marques com Benetton i altres ja no trobaran personal tan barat.
La solució seria fomentar l’atracció còsmica per a que guanyem més diners per poder-ho comprar, o que els accionistes de Benetton i aquestes altres marques no fomentin l’atracció de guanyar més beneficis…..per si un cas, millor que venem les accions de marques de roba i comprem les de fàbriques d’armes. Buf! Menys mal que no tinc prou capital com per haver de triar entre els meus interessos i el dret de l’atracció dels altres.
No crec amb la llei de l’atracció, crec en la llei de la responsabilitat per molt negatiu que ens resulti pels nostres somnis materialístics. Però no és fàcil saber passar amb menys, perquè les relacions socials del nostre entorn es basa massa en l’aparença, fins i tot interpreta les creences, pensament, la bondat de la persona i la afinitat amb uns valors (suposadament d’economia sostenible) segons la capacitat que tenim de gastar i viure les mateixes experiències (per poc que aparentin costar). Per una cosa tan simple com fer senderisme ja no s’escau fer-ho amb uns texans vells, sabatilles que no tinguin ‘goretex’, jersei que ja no fas servir perquè ja fa moltes boletes, etc….Fins i tot els Okupes vesteixen marques!
Per a postres, en el nostre currículum social hi ha d’haver activitats espiritualistes com ioga, meditació, reiki; de pagament, és clar! Paguem peatge per viatjar al nostre interior, ni això sabem fer de franc. Volem contactar amb un cor que defuig i no sabem perquè, i ho compensem amb l’acceptació social embolcallada de pretesos bons sentiments.
A vegades, quan em sembla sentir que contacto amb el meu de cor, i li pregunto quina és la seva naturalesa, crec interpretar que em diu: ‘Em trobaràs més estimant als desconeguts que no pas als coneguts que també’.
Després hi ha allò de ser solidari, de tenir sentit compassiu; ens tornem pietosos de manual d’ONG. Tenim sentiments pels desfavorits de lluny nostre aportant uns centimets, però arraconem inconscientment als amics i coneguts que s’enfonsen a prop nostre, i al mateix temps fem el cec amb els desconeguts propers que només necessiten la nostra companyia, ser escoltats i compresos. Que no ens vegin amb ells ara que ja no poden vestir correctament per pujar al Pedraforca. Solidaritat profilàctica: que no ens contagiem de la seva absència d’atracció, millor que estiguin lluny, no fos que descobrim que és una fal•làcia, que només és una teoria per justificar la nostra sort sense sentir-nos culpables de que altres no la tinguin. Així, la culpa és seva perquè no la saben aplicar.
He tornat a veure la notícia de Bangladesh, una nena de 9 anys plorava desesperadament perquè ha perdut mare i germana, no te ningú. Qui li ensenyarà com aplicar la llei de l’atracció? Va! No triguem en enviar-li el llibre! Desvetllem-li el Secret! Però segurament no sabrà llegir……pobreta, no podrem evitar que acabi en la prostitució.
StarabsiD 